La Maria blanca

Context: tornem de comprar i la Maria vol portar tan sí com no un cartró de llet. Li expliquem per què no pot ser.

 La Maria una vegada que anava saltant i ballant amb un cartró de llet a les mans es va entrabencar. Va caure i el cartró de llet se li va trencar deixan-la blanca de llet.
 Aleshores van venir uns gatets i van començar a llepar-la, fent-li tantes passigolles que del riure se li va esqueixar la boqueta.
 "Aniré al meu doctor a que me la cusi" es va dir la Maria.
 El doctor, però, en veure entrar per la porta aquella nena blanca amb la boca partida que semblava un somrure diabòlic permanent, va tenir molta por i es va amagar sota la taula. La Montse, l'enfermera de seguida va venir per a aclarir què passava: "Jordi, que no veus que és la Maria!?" va començar a dir "es deu haver caigut en un bassal de llet i se li ha esqueixat la boqueta!"
 Un cop resolt, el doctor va poder cosir la boqueta a la Maria, deixant-li tan maca com abans. Deprés la Maria, que encara anava bruta de llet de cap a peus, se'va anar a casa a banyar-se. La banyera va quedar aleshores plena de llet; i com ja era l'hora de sopar, només va caldre afegir-li uns cereals, agafar una cullera i s'ho va menjar tot!
 Així, la Maria se'n va anar a dormir ben neta, amb la boca cosideta i amb la panxa plena de cereals de la banyera.

 Bona nit, Maria. ♡