La Núria i el temps

Context: la Núria, asseguda a sobre meu, m'ha agafat el rellotge i, feliç, el manipula com vol.

 Un dia la Núria va agafar el rellotge de la mama. Va començar a picar-lo, a estirar-lo i a tocar tots els botonets que se li acudien.
 Hi ha un fenómen que succeeix més sovint del que ens agradaria: quan una criatura agafa un aparell i comença a manipular-lo sense saber el que es fa, aconsegueix coses com canviar configuracions, esborrar MB en un segon, posar les pantalles del revés... coses que els adults (fins i tot els experts en tecnologies) no aconseguiríem en un any ni que volguéssim.
 Doncs això mateix va passar: la Núria, d'alguna manera, va prémer un botó, o una combinació de botons, que va fer aturar el temps. La mama es va quedar aturada en mig del cucu-tastas; el papa, que rentava els plats, va quedar a mig posar un plat net a l'escorre-plats; les gotes de pluja van deixar de caure; es va deixar de produir CO2 perquè els focs no cremaven i els contxes no anaven; el vent va deixar de bufar; la Lluna va parar de girar, igual que la Terra i la resta de planetes; l'Univers va deixar d'expandir-se... durant 10.000 milions d'anys.
 Passats aquests anys, encara no se sap per què, perqué no hi havia ni una mica d'aire ni ningú es movia, la Núria va caure, va apretar un botó qualsevol i el temps es va posar en marxa. La mama va deixar el cucu-tastas i va agafar a la Núria al vol perquè no arribés a caure a terra; el foc va tornar a cremar; el vent a bufar; l'aigua a córrer; el món a girar... i com el temps s'havia aturat per a tothom i tot estava igual, ningú no se'n va adonar de que durant 10.000 milions d'anys no havien contaminat, ni s'havien barallat, ni havien comprat coses que no necessitaven, ni havien consultat els móvils... però, això sí, en tot aquell temps, en cap moment, ni un segon, la mama havia deixat d'estimar a la Núria.