La Maria, la Núria i la mama estaven mirant la televisió. La Maria havia tingut la idea de posar una pel·lícula d’un gosset perquè a la Núria, tres anys més petita, li agradava tot allò on sortissin gossos i gats, i així es quedaria al seu costat amb ella, i la mama també.
Es trobaven les tres prou còmodes i contentes quan, de sobte, va marxar el llum. La mara va dir a les nenes que no es moguessin mentre anava a buscar una espelma. La Núria estava més aviat fascinada amb la situació; la Maria en canvi, tenia una mica de por i, sense pensar-s’ho va abraçar a la seva germana petita; aquesta, al igual que els gatets que tant s’estimava, odiava que la subjectessin sense el seu permís i li va clavar un mastegot a les seva germana gran. No va ser gaire fort però la sorpresa va ser prou desagradable per a fer que a la Maria se li haguessin sortit les llàgrimes si la mare no hagués tornat just en aquell moment.
-Ara explicarem contes a la llum de l’espelma- va dir mentre agafava un misto, el gratava i encenia l’espelma d’un prestatge prou alt.
La Maria va veure com s’encenia la flama i es feia més alta mentre es confonia amb la metxa de l’espelma. Després, la mare va apagar el misto d’una bufada.
-Per què l’apagues?- va exclamar, disgustada.
-Només hem de tenir encesa l’espelma. No ens podem estar gaire estona aguantant un misto que crema.
-I ara el misto el llençaràs?- va demanar la Maria. Aquestes coses sempre li causaven una pena indescriptible. Llibres de colorejar, bolígrafs gastats, corones de paper, envoltoris de caramels, pals del parc, l’aigua bruta de colors de les aquarel·les... ella no llençaria mai res.
La mare aleshores va agafar un plat, va col·locar els mistos formant una rotllana al voltant de l’espelma de manera que la base de cadascun estigués en contacte amb el cap del següent i en va encendre el primer. Després van seure les tres juntes i van contemplar les dues flames, una de fixa i l’altra canviant.
-Després podem fer servir els mistos gastats per a fer formes. T’ensenyaré a fer peixos, i segur que a tu se t’acudiran més coses- va dir la mare.
La Maria va dir que li encantaria. Aleshores, així estant, abraçada amb la mama, es va adonar que havia plorat en veure apagar-se el primer misto de tots. També es va adonar de que la Núria l’abraçava des d’aleshores.
