Context: la Núria ha aprés a picar de mans.
Un matí, la Maria es va despertar al seu bressol, com sempre; va cridar 'mama' com sempre; però qui va venir va ser la iaia. Li va explicar que el papa havia acompanyat a la mama a l'hospital perquè la Núria estava a punt d'arribar.
Al migdia van anar tots a veura a la nouvinguda. Era petita, vermelleta, amb prou feines obria els ulls i dormia molt. Era maca però no s'hi podia jugar.
Quan van arribar a casa, els papes li van dir una cosa a la Maria:
'La Núria és petita i ho ha d'aprendre tot. Se li haurà d'ensenyar a poc a poc. Per què no comences ensenyant-li a treure la llengua?'
La Maria va treure la llengua perquè la seva germana veiés com es feia. Al cap de poc, la Núria treia la llengua com una experta. La Maria no podia estar més orgullosa d'ella mateixa com a mestre i de la seva germaneta com a alumne.
'Ara pots ensenyar-li a mirar'
Això va costar una mica més. Per sort era divertit. La Maria corria al voltant de la Núria i de tant en tant feia un petit crit perquè la Núria es girés cap a ella. Així va aprendre a mirar; i a cridar.
La Maria també va ensenyar a la Núria a aguantar-se asseguda, a agafar coses, a picar de mans... Però després no va saber què més ensenyar-li.
'Puc ensenyar-li a caminar?' va preguntar a la mama.
La mama va negar amb el cap. Encara no era el moment. Aleshores va mirar cap a la Núria que rossegava els peus d'un Mic de peluix com si s'acabés el món i va somriure. Potser era el moment per a una altra cosa.
'Podries ensenyar-li a que li surtin les dents!'
La Maria va acollir aquella idea amb entusiasme.
Al cap de poc, a la Núria ja li sortien les primeres dentetes... gràcies a la Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada