Context: la Maria no vol rentar-se les mans.
Una nena que es deia Marina va caure en un bassal de fang. Després va anar a menjar xurros amb els seus pares; però com no es va voler rentar les mans, els xurros es van embrutar de fang, el fang va anar a parar a la panxa de la nena... i s'hi va quedar.
Aviat van començar a créixer plantes a dins de la Marina. Al començament eren males herbes, trebols, alguna dent de lleó... però ben aviat van començar a créixer baobabs (com els d'aquell conte) i aleshores les branques van escampar-se i van sortir per on van poder: les orelles, els forats del nas, la boca, el culet... fins i tot va sortir una branqueta pel melic.
La Marina es va haver d'acostumar a anar al jardiner un cop al mes perquè li retallés totes aquelles branques amb unes tisores de podar. Un mes, però, no va pensar en anar-hi i les branques es van fer tan grans que una família d'ocells va fer-hi un niu i una eruga fa fer-s'hi el capoll, just a la branqueta que sortia del melic sense que la Marina se n'adonés.
Quan per fi ho va veure va pensar : 'Ara no puc fer-me tallar les branques! Hauré d'esperar...'
I la Marina va esperar fins que els ous que havien posat els ocells es va obrir, els ocellets es van fer grans i van aprendre a volar. I va esperar a que del capoll sortís la papallona. Mentrestant les branques havien anat creixent, també. Era una mica incómode, sobretot a classe de natació, però la Marina estava contenta amb els seus nous amics.
Quan va arribar el fred, la papallona i l'ocell van haver de marxar a països més calentons. Van voleiar al voltant de la Marina i entre petonets li van dir adéu.
'Ens veurem a la primavera que ve, nena-arbre' van dir. I se'n van anar.
La Marina, llavors, va aprofitar per anar al metge que li va donar un xarop perquè no li creixessin més baobabs a dins de la panxa.
A la primavera següent van tornar els seus amiguets...
Però aquesta és una altra història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada