la mama i el cafè

Amb aquest conte va començar tot... Context: la Maria intenta agafar un got d'aigua que es troba perillosament a prop d'un ordinador portàtil. Jo li dic: "Vigila que no et caigui l'aigua al teclat que s'espatllarà! A mi una vegada em va passar a la feina amb el cafè." Immediatament la Maria comença a exclamar "Més, méeees! Més història de la mama i el cafè!!" La "història" finalment va quedar com segueix. Un dia que la mama estava a la feina i tenia mooolta son (badall) va anar cap a la màquina de cafè (gest de caminar), va posar una moneda (xac!) i per un quadradet va baixar un got (cloc!), va caure un rajolí de cafè (glucglucglucgluc) i una cullereta (xaf!). Ara s'ha de remenar... Remena'l tu, Maria (la Maria remena amb el seu ditet). I la mama estava taaan feliç bebent-se el seu cafè i escrivint a l'ordinador: glugluglu (gest de beure), tacatacataca (gest d'escriure), glugluglu, tacatacataca, glugluglu, tacatacataca... (com més es repeteix el cicle més riurà la Maria) Fins que... Oh, nooo! M'ha caigut el cafè al teclat! Nooo! S'ha espatllat! Només funciona la Ñ! A la pantalla hi diu Ñññññññññññññ...! I ara què faré!? Ja ho sé: canviaré el teclat! Adéu, teclat vell! Hola teclat nou! Ja no tornaré a beure cafè mentre escric a l'ordinador (picar l'ullet).