Això era un gat que es deia Miaui que volia veure món. Va deixar casa seva amb els seus plats de llet, les seves joguines i el seu calaix de sorra i va sortir a veure què es trobava.
En Miaui es va quedar ben astorat quan va descobrir que vivia en una gran ciutat. Per tot arreu hi havia cotxes, gent amb presses, gossos bordant-se entre ells, ciment i molt de soroll. D’on venia tot aquell soroll?
Però aviat va tenir una altra preocupació. Una cosa molt preocupant per a un gat: tenia ganes de fer un pipi i no es veia terra enlloc, només aquell ciment absurd...
Per a distreure’s va pensar que intentaria descobrir l’origen de la remor i ja es preocuparia després d’alleujar-se. S’hi va anar acostant fins que semblava que només existia el soroll eixordador: se li ficava per les orelles però també pel nas i pels ulls, anul·lant tots els seus sentits. Amb prou feines va aconseguir veure els obrers que amb uns trepants enormes estaven fent un forat immens a la vorera.
‘També deuen tenir pipi,’ va pensar ‘es veu que a la ciutat, cada vegada que vols fer un pipi has de demanar permís d’obres.’
Sense pensar-s’ho, de seguida que els obrers van tenir un descans, va agafar d’amagat un dels trepants (el més petit que va trobar), va buscar un racó on no molestés a ningú i va començar a fer un forat amb bastanta poca traça. Aleshores va passar per davant una nena que es deia Maria.
La Maria de seguida va entendre el que passava i li va dir al gatet ‘Vols venir a casa meva a fer el pipi? Tinc un test amb flors.’
En Miaui de seguida va acceptar aquell oferiment tan amable. Va anar a casa de la Maria i, vigilant de no fer-li malbé les floretes, es va poder alleujar. Just després va decidir que la ciutat no feia per a ell i que preferia quedar-se a casa seva i, de tant en tant, fer-li una visita a la seva nova amiga.
La Maria va estar molt contenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada